El DRET DELIRI DE JUGAR

Un món escrit per i per als adults

El DRET DELIRI DE JUGAR

L’actualitat als ulls d’un xiquet/a perd colors. Escoles rígides, televisions ipnotizants, perillositat urbanística, camises de protecció forçades per a infants, oci familiar massificat, desidentificació afectiva, desprotecció cultural, márquetin infantil i una llarga llista.

Resulta que avui vivim en un món escrit per i per als adults. La rapidesa de les persones juntament amb la ciutat avança, amb els seus cotxes, llums, grans edificis, colors grisos i les seues presses; mentre que el temps per a ser xiquet i gaudir d’açò es dilueix. Els canvis econòmics, socials i culturals també han contribuit al canvi de la concepció de la xiqueta i el xiquet. Cada vegada més, formem i adaptem als nostres  xicotets cap a valors i pautes que ens marca una societat de consum la qual va diluint aspectes que resulten fonamentals per al desenvolupament psicosocial saludable dels xiquets i xiquetes, en aquest cas parlarem del joc.

Les xiquetes i els xiquets d’avui dia es troben immersos en un procés de dissolució de la infantesa, cada vegada trobem més fenòmens socials que deixen al xiquet en situació de desprotecció i el que és més important de vulneració dels seus drets fonamentals com és el dret a jugar.

L’article 31 de la Convenció sobre els Drets del Xiquet expressa que
“els estats parteixes reconeixen el dret del xiquet al descans i
l’esplai, 
al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seua
edat i a participar lliurement en la vida cultural i en les arts”.
Els beneficis del joc són considerables i indiscutibles.

És necessari crear espais i oportunitats de joc encaminades a desenvolupar les potencialitats de les xicotetes sense condicionar, com jugar, amb què jugar, de quina forma i quan. Crear espais de joc atorga capacitats que els adults no podem comprendre, la llibertat per a poder raonar sense les lògiques d’un món rígid, la creativitat per a poder imaginar i crear mons diferents, el joc com a mitjà de desinhibició i que obri un espai de temps en el qual l’experiència és tot el que necessiten. Aquestes són solament algunes de les virtuts que els emboliquen, les quals si des de l’adultesa simplement deixàrem que es donaren, possibilitant espais, respectant les seues decisions, fomentant la seua creativitat i capacitat de decisió, podríem aconseguir que per una vegada ells siguen els artífexs de  la seua pròpia felicitat. Es tracta de cercar un equilibri entre la necessitat d’autonomia i joc del menor amb la neurosi protectora de les famílies actuals, eliminar perills i inseguretats en lloc de construir espais de reclusió i control per a ells.

Día tras día, se niega a los niños el derecho a ser niños.
Los hechos, que se burlan de ese derecho, imparten sus enseñanzas en la vida cotidiana.
El mundo trata a los niños ricos como si fueran dinero, para que se acostumbren
a actuar como el dinero actúa. El mundo trata a los niños pobres como si fueran
basura, para que se conviertan en basura.
Y a los del medio, a los niños que no son ricos ni pobres, los tiene atados a la
pata del televisor, para que desde muy temprano acepten,
como destino, la vida prisionera.
Mucha magia y mucha suerte tienen los niños que consiguen ser niños.

Eduardo Galeano “Patas arriba”.

blog02

clario

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

CLARIÓ

Animació sociocultural especialitzada en jocs.

Treballem per organitzacions, empreses, famílies i professionals.

Som professionals de la metodologia.

600 435 175

CONTACTEU AMB NOSALTRES


Escriu el codi de seguretat:
captcha

 Vull subscriure'm al butlletí electrònic

  He llegit i accepto l'Avís Legal

FacebookTwitterGoogle+