Un clarió pot semblar una cosa xicoteta, sense valor. Tots els dies a les escoles se'n trenquen, els llancem o accidentalment els convertim en un polsim blanc apegat a terra en trepitjar-los.

Però no vos equivoqueu pas, el Clarió és una de les peces més importants a l'hora de jugar, imaginar i crear.

Allà lluny lluny, a un país molt gran i on molts dels millors jocs que coneixem van nàixer el Clarió esdevé molt important a les famílies. A l'Índia, tot just després de dinar cadascú té una feina a fer. A algú li toca escurar, algú altre agrana mentre un tercer arreplega les coses i fa lloc al mig de la sala comuna; perque mentre tothom fa la seua tasca, la dona més vella de la casa, la que més sap i la que més coneixements arrossega, tendrament i sense presses agarra un tros de clarió. Amb ell comença a fer línies i línies a terra. Poc a poc les línies esdevenen quadrats. I finalment a alguns dels quadrats els marca una creu. La persona més important de la família ha creat per a tots el tauler del Parchisi i tots saben que en acabar la tasca que els pertoca s'aseuran al voltant del dibuix i passaran la vesprada jugant i rient.

Però el Clarió no només és important a llocs llunyans i exòtics. A casa nostra, a la nostra terreta estimada, per la vesprada la xicalla, amb presses i moltes granes de trobar-se, es reunia a la plaça del poble o potser a un carrer, lluny de l'esguard dels grans. I amb emoció i sabent el que anava a passar s'ajupien a terra amb un Clarió per a dibuixar un Sambori. Amb ell i una tella anaven a botar i saltar fins al Cel en un viatge fantàstic d'anada i tornada.

És així com un tros de Clarió esdevé gènesi, naixement de molts jocs i activitats arreu del món.

És tan senzill com agarrar un tros de calç, tancar els ulls, imaginar i dibuixar...